Citizen Kane

Innovacions cinematogràfiques

Alguns consideren a Citizen Kane com l'intent de Welles de crear un nou estil de producció cinematogràfica. Encara que no va inventar res, va usar i va sintetitzar tots els recursos existents d'una manera molt diferent.

L'aspecte tècnic més innovador de Citizen Kane és l'extens ús d'una gran profunditat de camp. En quasi totes les escenes de la pel·lícula, el primer pla, el fons i tot el que apareix entre ambdós estan nítidament enfocats. Durant el rodatge es van usar teleobjectius per a filmar primers plans. Quan no era posible fer us dels teleobjectius, s'usava una impressora òptica per a fer que tota la imatge apareguera enfocada.

La pel·lícula també destaca per l'encertat i notable ús dels moviments de cámera i l'us de grues com dollys i travellings.

Tècniques narratives

Citizen Kane evita la tradicional narració lineal i conta tota la història de Kane per mitjà de flashbacks, que ja havien sigut emprats en altres pel·lícules. L'ús de diversos narradors era una cosa inaudita en les pel·lícules de Hollywood.

Una de les tècniques narratives usades en Citizen Kane és fer bots en el temps i l'espai a través del muntatge. Usant el mateix escenari després d'un tall, però canviant la roba i el maquillatge dels actors.

Efectes especials

Welles va ser també un pioner a aplicar efectes visuals per a rodar de forma barata coses com aglomeracions de gent i grans espais interiors.

Maquillatge

L'actor Everett Sloane, qui va complir 31 anys durant el rodatge de la pel·lícula, va haver de ser maquillat per a aparençar major edat, així com afaitar-se el cap. Welles va ser maquillat, tant per a aparençar ser més jove, com per a paréixer major. Per al vell Kane, Seiderman, el maquillador, va crear un compost emmotlable de color beige que aplicava a Welles i que permetia un moviment natural de les arrugues.

Banda sonora

Welles va traslladar al cine la seua experiència amb el so en la ràdio, creant una rica i complexa banda sonora. Citizen Kane va ser la primera gran pel·lícula que usa les tècniques radiofòniques. Orson Welles va entendre que la banda sonora havia d'omplir les oïdes.

A més, Welles també va ser pioner en el lightning-mix, espleada per a enllaçar seqüències complexes per mitjà d'una sèrie de sons o frases relacionades. A l'oferir una banda sonora contínua, Welles era capaç d'unir el que d'una altra manera serien talls summament bruscos, aconseguint una narració homogènia. Welles va aplicar tècniques de la ràdio que encara no eren populars en les pel·lícules i que més tard es tornarien imprescindibles.

Música

La música de Herrmann per a Citizen Kane va marcar la història de les bandes sonores i va resultar ser tan influent com qualsevol altra innovació de la pel·lícula, consagrant al compositor com una figura important. Herrmann va usar el que més tard descriuria com a música radiofònica, que introduïen l'acció o suggerien una determinada resposta emocional. Herrmann introduïx un leitmotiv i no va fer cap referència a la música preexistent.